el fill
t'estimo molt, ens dement i ambigu,
nascut d'un part al revés.
et vas llançar des del cosmos cap a l'interior del meu úter,
vas mamar la meva llet sense xuclar els pits,
vaig rebre els teus missatges xifrats
(en codi morse o monster, no sé).
la teva presència bressolava els meus dies
encara que t'hagis format en la meva opacitat,
ets el fruit del meu somni.
Vas buscar aliment en el líquid dens, (tolla de la meva condició material)
vas devorar els meus òvuls (els teus germans)
vas nuar les meves trompes
vas xarrupar el nutrient brut, obscur i viscós
de la matriu, trencant els límits
de la meva feminitat.
mira, amic, sóc la mare d'aquesta espècie insòlita,
ésser que desitja transformar el món,
quan s'afarti de les meves entranyes.
fill,(obra meva i d'aquesta cosa obtusa)
si jo pogués emparar-te
si fos capaç de relegar el dolor la por i
ser per tu un niu, ho faria!
però, no puc ser tot!
llavors, neix! fes com tothom!
arriba cap a fora!
Si no puc concretar tots els teus somnis
(utòpics, mundans, sublims) puc deixar-te lliure!
Puc parir-te com indica el figurí
(amb sofriment i fatiga)
Vés-te! has de saber que hi ha vida fora de mi
allibera aquest espai petit i emmotllable
capaç de contenir el buit i l'univers.
RB
Nenhum comentário:
Postar um comentário